Hostname: page-component-78c5997874-g7gxr Total loading time: 0 Render date: 2024-11-19T16:49:01.157Z Has data issue: false hasContentIssue false
  • English
  • Français

Cremation Cemeteries in the Northeastern Iberian Peninsula: Funeral Diversity and Social Transformation during the Late Bronze and Early Iron Ages

Published online by Cambridge University Press:  25 January 2017

F. Javier López-Cachero
Get access Rights & Permissions [Opens in a new window]

Abstract

This article investigates the evolution of cremation rites during the Late Bronze and Early Iron Ages in the northeastern Iberian Peninsula. Spectacular finds during the last decade have shed much light on this subject; for example, the discovery and excavation of the largest cremation cemetery to date (Can PiteuCan Roqueta with more than 1000 graves); or the restudy of other sites (Can Bech de Baix or Roques de Sant Formatge). Additionally, relevant material has been obtained from studies of: excavations of settlements with exceptional defensive systems (Vilars d'Arbeca); the preceding and founding layers of the Greek colony of Emporion; and the development of political territories in the River Ebro region and surroundings. A detailed analysis of information from these sites has considerably increased knowledge about the social transformations that occurred over the 600 to 700 year timescale of the Late Bronze and Early Iron Ages.

En este artículo presentamos un estado de la cuestión sobre la evolución del rito de la incineración durante el Bronce final y la Primera edad del Hierro en el noreste de la Península Ibérica a la luz de los recientes y espectaculares hallazgos que se han ido produciendo durante la última década como, por ejemplo, el descubrimiento y escavación de la mayor necrópolis de incineración de la Península Ibérica (Can Piteu-Can Roqueta con más de 1000 tumbas) o el reestudio de otras (Can Bech de Baix o Roques de Sant Formatge). Un análisis detallado de sus características nos permite aproximarnos con una cierta exactitud a las transformaciones sociales que se produjeron a lo largo de 600 o 700 años. Para ello no podemos dejar de lado otros contextos igualmente relevantes como la excavación de poblados con sistemas defensivos excepcionales (Vilars d'Arbeca), de los niveles pre y fundacionales de la colonia griega de Emporion o la construcción de territorios políticos en zonas del Ebro y en sus proximidades. Translation by F. Javier López-Cachero.

Cet article porte sur l'évolution des rites de crémation à l'âge de bronze final et le premier âge du fer dans le nord-est de la péninsule ibérique. Des découvertes spectaculaires des dernières décennies portentun nouvel éclairage sur le sujet. Ainsi, la découverte et la fouille des plus grandes nécropoles à incinération connus à ce jour (Can Piteu-Can Roqueta, avec plus de mille tombes), ou encore l'étude renouvelé d'autres sites (Can Bech de Baix ou Roques de Sant Formatge). Des matériaux additionnels ont été obtenus de l'étude de sites dotés de systèmes défensifs exceptionnels (Vilars d'Arbeca), les couches antérieures à la fondation de la colonie grecque d'Emporion, et le développement des territoires politiques dans la région de la rivière Ebro. L'analyse approfondie des informations provenant de ces sites a augmenté considérablement nos connaissances sur les transformations sociales qui ce sont déroulées durant la période de six ou sept cent ans comprise entre l'âge de bronze final et le premier âge du fer. Translation by Nathan Schlanger.

Zusammenfassung

Zusammenfassung

Dieser Beitrag untersucht die Entwicklung des Brandbestattungsritus in der späten Bronze- und frühen Eisenzeit im Nordosten der Iberischen Halbinsel. Aufsehenserregende Funde der letzten zehn Jahre haben neue Einblicke in dieses Thema erlaubt, wie zum Beispiel die Entdeckung und Ausgrabung des bisher größten Urnenfriedhofs (Can PiteuCan Roque mit mehr als 1000 Gräbern) oder die Neubearbeitung älterer Ausgrabungen (Can Bech de Baix or Roques de Sant Formatge). Darüber hinaus wurde wichtiges Material aus Studien von Siedlungen mit außergewöhnlichen Verteidigungsanlagen gewonnen (Vilars d'Arbeca), sowie aus älteren Schichten und Gründungsschichten der griechischen Kolonie Emporion, als auch durch Entwicklungsstudien der politischen Territorien des Ebro-Gebiets und der umliegenden Regionen. Eine detaillierte Analyse dieser Fundgattungen hat das Wissen über soziale Veränderungen, die über einen Zeitraum von 600–700 Jahren während der späten Bronze- und frühen Eisenzeit auftraten, erheblich verbessert. Translation by Tina Jacob.

Keywords

Urnfield culturecremation cemeteryfunerary architectureLate Bronze AgeEarly IronAgenortheast Iberian PeninsulaCulture des champs d'urnesnécropoles à incinérationarchitecture funéraireâge dubronze finalpremier âge du fernord-est de la péninsule ibériqueUrnenfelderkulturUrnenfriedhofGrabarchitekturSpätbronzezeitFrüheisenzeitNordöstliche Iberische Halbinsel
Type
Articles
Information
European Journal of Archaeology , Volume 14 , Issue 1-2 , 2011 , pp. 116 - 132
Copyright
Copyright © 2011 Maney Publishing 

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

References

Agustí, B. and Mercadal, O., 2002. Rituals funeraris i antropología entre el neolític final i l'edat del bronze inicial en el marc català i els territoris veins. In Mercadal, O. (ed.), XII Colloqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà: 591–642. Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans.Google Scholar
Bosch Gimpera, P., 1944. El Poblamiento Antiguo y la Formación de los Pueblos de España. México: Imprenta Universitaria.Google Scholar
Carlús, X., López-Cachero, F.J., Oliva, M., Palomo, A., Rodriguez, A., Terrats, N., Lara, C., and Villena, N., 2007. Cabanes, Sitges i Tombes: El Paratge de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental) del 1300 al 500 ANE. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell (Quaderns dArqueologia 4).Google Scholar
Castro, P.V., 1994. La Sociedad de los Campos de Urnas en el Nordeste de la Península IbéricLa Necrópolis de El Calvari (El Molar, Priorat, Tarragona). Oxford: British Archaeological Reports (International Series 592).Google Scholar
Colet, A., Gené, M. and GIP [Grup D’Investigacions Prehistòriques], 2005a. El món funerari durant el Grup del Segre-Cinca III (950–750 cal ane): la necrópolis de Roques de Sant Formatge (Seròs, El Segrià). Revista dArqueologia de Ponent 15: 151–166.Google Scholar
Colet, A., Lafuente, Á. and GIP, 2005b. Avenç sobre una nova necròpolis tumular d'incineració del Grup del Segre-Cinca: la Vall de la Clamor (Soses, El Segrià). Revista d'Arqueologia de Ponent 15: 167–178.Google Scholar
Ferrández, M., Lafuente, Á., López, J.B. and Plens, M., 1991. La necròpolis tumular d'incineració de la Colomina I (Gerb, La Noguera). Revista d'Arqueologia de Ponent 1: 83–150.Google Scholar
Gallart, J., 1988. Avenç de l'Estudi de la Necròpolis d'Incineració de La Pena (Torre-grossa, el Pla d'Urgell). Artesa de Lleida: Agrupació Cultural de La Femosa (Quaderns d'Arqueologia del Grup de Recerques de La Femosa 3).Google Scholar
Gallart, J. and Vives, E., 1986. El túmul del Tossal del Tancat a la Granja d'Escarp (Segrià). In Padró, J. (ed.), VI Colloqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà: 135–143. Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans.Google Scholar
Graells, R., 2004. Indicis d'emergència aristocràtica al registre funerari del nord-est peninsular: la tomba Agullana 184. Revista d'Arqueologia de Ponent 14: 61–83.Google Scholar
Junyent, E., 2002. Els segles de formació: el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro a la depressió de l'Ebre. Ilercavònia 3: 17–35.Google Scholar
López-Cachero, F.J., 1999. Primeros ensayos urbanísticos en el NE peninsular: el ejemplo de Genó y los poblados de espacio central. Pyrenae 30: 69–89.Google Scholar
López-Cachero, F.J., 2005. La necrópolis de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell) en el contexto del Bronce Final y la Primera Edad del Hierro en el Vallès: estudio de los materiales cerámicos. PhD dissertation (Universitat de Barcelona). <http://www.tesisenxarxa.net/>>Google Scholar
López-Cachero, F.J., 2006. Aproximadó a la Societat durant el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro: El Cas de la Necròpolis de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental, Barcelona). Barcelona: Societat Catalana dArqueologia.Google Scholar
López, J.B. and Gallart, J., 2002. La societat a l'edat del bronze. Quaderns de la Sala d'Arqueologia 2: 119–134.Google Scholar
López, J.B. and Pons, E., 1996. Les necròpolis d'incineració tumulària de la zona pirinenca. In Bertranpetit, J. and Vives, E. (eds), Muntanyes i Pobladó: El Passat dels Pirineus des d'una Perspectiva Multidisciplinària: 107–126. Andorra la Velia: Centre de Trobada de les Cultures Pirinenques.Google Scholar
Mateo, P., 1994. Influencia de la calidad del suelo en la ubicación de poblados y necrópolis: el Bronce Final en el Sur de Lleida. Pyrenae 25: 71–92.Google Scholar
Maya, J.L., 1986. Incineració i ritual funerari a les valls del Segre i Cinca. Cota Zero 2: 39–47.Google Scholar
Maya, J.L., 1997. Reflexiones sobre el Bronce Inicial en Catalunya. Saguntum 30: 11–27.Google Scholar
Maya, J.L., Cuesta, F. and López-Cachero, F.J., 1998. El poblado del Bronce Final de Genó (Aitona, Lleida). In Maya, J.L., Cuesta, F. and López-Cachero, F.J. (eds), El Poblado del Bronce Final de Genó (Aitona, Lleida): 13–171. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.Google Scholar
Mazière, F., 2005. Pratiques funéraires en Languedoc occidental et en Roussillon du Bronze Final III à la fin du Premier Age du Fer : essai de synthèse. In Mercadal, O. (ed.), XIII Colloqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà: 905–953. Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans.Google Scholar
Molist, M., Cruells, W. and Buxó, R., 1986. Coll S'Avenc: aproximació a l'estudi del ritual d'una necrópolis d'incineració de la Comarca d'Osona. Cota Zero 2: 33–38.Google Scholar
Montón, F.J., 2001. La Codera: i Edad del Hierro en el Valle del Cinca (Huesca). Revista de Arqueología 248: 16–23.Google Scholar
Muller, A., 1985. La Nécropole Pyrénéenne en Cerele de Pierres d'Arihouat à Garin (Haute-Garonne) . Périgueux: Vesuna (Collection Archéologies 1).Google Scholar
Muñoz, V., 2006. El Coll (Llinars del Vallès): una segona tomba del Ferro I. Cypsela 16: 183–194.Google Scholar
Pita, R. and Díez-Coronel, L., 1968. La Necrópolis de Roques de San Formatge, en Serós (Lérida). Madrid: Ministerio de Cultura (Excavaciones Arqueológicas en España 59).Google Scholar
Pons, E., 1984. L'Empordà de l'Edat del Bronte a l'Edat del Ferro. Girona: Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona (Sèrie Monogràfica 4).Google Scholar
Pons, E., 2000. Pobles de Muntanya, Pobles d'Aigua als Pirineus Orientals (1100–650 aC): La Necròpolis de Puig Alt, Roses. Girona: Ajuntament de Roses (Collecció Papers de Recerca 5).Google Scholar
Rafel, N., 1995. Usos rituals a la necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, la Terra Alta). Citerior 1: 51–71.Google Scholar
Rafel, N., 2003. Les Necròpolis Tumulàries de Tipus Baixaragonès: Les Campanyes de l'Institut d'Estudis Catalans al Matarranya. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Barcelona (Monografies del Museu Arqueològic de Catalunya-Barcelona 4).Google Scholar
Royo, J.I., 1994–6. Ritual funerario y cultura material en las necrópolis tumulares de los castellets de Mequinenza (Zaragoza): una aportación al estudio del Bronce Final/Hierro I en el NE peninsular. Gala 3/5: 93–108.Google Scholar
Ruiz Zapatero, G., 1985. Los campos de Urnas del NE de la Península Ibérica. PhD dissertation (Universidad Complutense de Madrid).Google Scholar
Vilaseca, S., Solé, J.M., and Mañé, R., 1963. La necrópolis de Can Canyís (Banyeres, provincia de Tarragona). Trabajos de Prehistoria 8.Google Scholar
Villena, N., López-Cachero, F.J., Martín, A., Carlús, X., Lara, C. and Rovira, M.C., 2005. La necròpolis d'incineració de Camps d'Urnes de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental): anàlisi i estudis pluridis-ciplinaris. Tribuna d'Arqueologia 2001–2002: 93–120.Google Scholar