Hostname: page-component-848d4c4894-v5vhk Total loading time: 0 Render date: 2024-07-02T07:58:09.651Z Has data issue: false hasContentIssue false

Bergadanas, continuas y mules. Tres geografías de la hilatura del algodón en cataluña (1790–1830)

Published online by Cambridge University Press:  28 April 2010

Llorenç Ferrer i Alòs
Affiliation:
Universitat de Barcelonaa

Abstract

This article verifies the existence of three different and complementary geographies in the 1790–1830 period, a stage in the Catalan industrialization process that has deserved little attention among historians. The first one, of manual spinning by means of an improved jenny –locally named bergadana– in inner Catalonia; a second one of improved water-frame spinning in Manresa and the surrounding villages; and, finally, a third one of wood mule-jenny in Barcelona and some towns of the seaside district of the Maresme. These three areas were characterized by using distinctive power sources and producing different types of thread; they also had different wage levels; but they were complementary until the 1830's when the introduction of new mechanical instruments required important and innovative organization changes. The article ends with two analitical case studies: Salient as a typical example of manual spinning, and Manresa as a case of water frame spinning.

Resumen

En este artículo se constata que en la etapa poco estudiada de la industrialización en Cataluña que tuvo lugar entre 1790 y 1830 hubo tres geografías hiladoras diferenciadas y complementarias: una hilatura manual de bergadana en la Cataluña interior; una hilatura de continua en Manresa y pueblos de los alrededores; y una hilatura de la mule-jenny de madera en Barcelona y en los pueblos de la costa del Maresme. Cada una de estas zonas utilizaba un determinado tipo de energía, producía un modelo de hilo característico, tenía niveles salariales propios, estructuras de tejidos específicas, etc. Las tres zonas coexistieron y se complementaron hasta que en los años treinta se introdujeron nuevas máquinas que provocaron importantes cambios organizativos en todas ellas. Se acaba analizando el caso de Salient, típico de la hilatura de bergadanas, y el de Manresa, de hilatura de continuas.

Type
Artículos
Copyright
Copyright © Instituto Figuerola de Historia y Ciencias Sociales, Universidad Carlos III de Madrid 2004

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

References

BIBLIOGRAFÍA

Aspin, C. (1984): The Cotton Industry. Aylesbury: Shire Publications.Google Scholar
Benaul, J. M. (1992): «Los orígenes de la empresa textil lanera en Sabadell y Terrassa en el siglo XVIII». Revista de Historia Industrial 1, pp. 3962.Google Scholar
Benaul, J. M. (1995): «Cambio tecnológico y estructura industrial. Los inicios del sistema de fábrica en la industria pañera catalana, 1815–1835». Revista de Historia Económica XIII (2), pp. 199227.Google Scholar
Benet Clarà, A. (1988): «Salient», en V.V.A.A., Història del Bages. Manresa: Parcir, pp. 221284.Google Scholar
Benet Clarà, A. (1989): «Les fargues d'aram i de filferro de Salient al segle XVIII». Miscel.lània d'Estudis Bagencs 6, pp. 4965.Google Scholar
Benson, A. P. (1983): Textile Machines. Aylesbury: Shire Publications.Google Scholar
Berg, M. y Bruland, K. E. (1998): Technological Revolutions in Europe. Historical Perspectives. Cheltenham-Northampton: Edward Elgar.CrossRefGoogle Scholar
Catling, H. (1970): The Spinning Mule. Newton Abbot: David & Charles Publishers.Google Scholar
Diccionario Geográfico Universal dedicado a la Reina por una sociedad de literatos. (1834–1835). Barcelona: Imp. de José Tomer.Google Scholar
Ferrer i Alòs, L. (1983): «Genealogia de la família Soler i March. Aspectes socioeconòmics». Miscel lània d'Estudis Bagencs 2, pp. 3152.Google Scholar
Ferrer i Alòs, L. (1985): «Josep Pons i Enrich, industrial manresà i fundador de la colonia Pons de Puigreig». Dovella 15 (marzo), pp. 3134.Google Scholar
Ferrer i Alòs, L. (1987): Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya Central (s. XVIII–XIX). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.Google Scholar
Ferrer i Alòs, L. (1994a): «La cintería en Manresa en el siglo XIX. Industrialización y pequeña empresa», en Nadal, J. y Catalán, J. (eds.), La cara oculta de la industrialización española. La modernización de los sectores no líderes (s. XIX–XX). Madrid: Alianza Universidad, pp. 225267.Google Scholar
Ferrer i Alòs, L. (1994b): Les fabriques de riu de Navarcles. Manresa: Centre d'Estudis del Bages.Google Scholar
Ferrer i Alòs, L. (1999): «Les primeres fabriques i els primers fabricants a la Catalunya Central», en V.V.A.A., Doctor Jordi Nadal. La industrialitzacio i el desenvolupament economie d'Espanya. Barcelona: Universität de Barcelona, pp. 10381056.Google Scholar
Ferrer i Alòs, L. (en prensa-a): Genealogías de la industrialización. De la seda al algodón en la Catalunya Central. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.Google Scholar
Ferrer i Alòs, L. (en prensa-b): «Notas sobre el reemplazo social en Catalunya. De artesanos a rentistas y vuelta e empezar (s. XVII–XIX)». Granada: Actas del VII Congreso de la ADEH.Google Scholar
Ferrer Vidal, J. (1874): Conferencias sobre el arte de hilar y tejer en generály especialmente sobre el de hilar y tejer algodón. Barcelona: Est. Tip. J. Jetus Roviralta.Google Scholar
Figuerola, L. (1849): Estadística de Barcelona en 1849. Barcelona: Imprenta y Librería Politécnica de Tomas Gorchs.Google Scholar
Fitton, R. S. (1989): The Arkwrights. Spinners of Fortune. Manchester: Manchester University Press.Google Scholar
Fontana, J. (1973): Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX. Barcelona: Ariel.Google Scholar
Fontana, J. (1974): «Comercio colonial e industrialización: una reflexión sobre los orígenes de la industria moderna en Cataluña», en Nadal, J. y Tortella, G. (eds.), Agricultura, comercio colonial y crecimiento económico en la España contemporánea. Barcelona: Ariel, pp. 358365.Google Scholar
García Balañá, J. (2001): «La fabricació de la fábrica. Treball i política a la Catalunya cotonerà (1784–1884)». Barcelona: Universität Pompeu Fabra, tesis doctoral.Google Scholar
García Balañá, J. (2004): La fabricació de la fabrica. Treball i politica a la Catalunya cotonera (1784–1874). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.Google Scholar
García Espuche, A. (1998): Un siglo decisivo. Barcelona y Catalunya (1550–1640). Madrid: Alianza Editorial.Google Scholar
Giannetti, R. (1994): «Las representaciones de la innovación tecnológica en perspectiva histórica». Revista de Historia Industrial 6, pp. 3146.Google Scholar
Graell, G. (s.a.): Historia del Fomento del Trabajo Nacional. Barcelona.Google Scholar
Guía de Forasteros en Barcelona y noticia de las fábricas de las cuatro provincias de Cataluña (1842). Barcelona: José Saun'.Google Scholar
Izard, M. (1973): Industrialización y obrerismo: las Tres Clases de vapor. Barcelona: Ariel.Google Scholar
Jeremy, D. (1981): Tansatlantic Industrial Revolution: The difusión of Textile Tecnologies Between Britain and America, 1790–1830's. Cambridge, MA.: MIT Press.Google Scholar
Leadbeater, E. (1985): Spinning and spinning wheels. Aylesbury: Shire Publications.Google Scholar
Madoz, P. (18451850): Diccionario Geográfico Estadístico histórico de España y sus posesiones en Ultramar. Madrid: Est. Literario-Tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti.Google Scholar
Maluquer de Motes, J. (1976): «La estructura del sector algodonero en Catalunya durante la primera etapa de la industrialización (1832–1861)». Hacienda Pública Española 38. pp. 133148.Google Scholar
Maluquer de Motes, J. (1994): «La gran transformació. Industrialització i modernització a la Catalunya del segle XIX», en V.V.A.A., Historia Econòmica de Catalunya. La formació d'una societat industrial. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 41186.Google Scholar
Martín García, G. (1989): La industria textil en Ávila durante la etapa final del Antiguo Régimen. La Real Fábrica de Algodón. Ávila: Diputación Provincial de Ávila.Google Scholar
Midgley, T. (1981): The spinning Mule. An Account of the Life of it's Inventor. Samuel Crompton, 1753–1827. Bolton Metropolitan Borough: John Bentley.Google Scholar
Nadal, J. (1975): El fracaso de la Revolución Industrial en España (1814–1913). Barcelona: Ariel.Google Scholar
Nadal, J. (1983): «Los Bonaplata. Tres generaciones de industriales catalanes en el siglo XIX». Revista de Historia Económica 1(1), pp. 7995.CrossRefGoogle Scholar
O'Brien, P., Griffiths, T. y Hunt, P. A. (1996): «Theories of Thecnological Progress and the British Textile Industry from Kay to Cartwright». Revista de Historia Económica XIV (3), pp. 533556.CrossRefGoogle Scholar
Okuno, Y. (1999): «Entre la llana i el cotó. Una nota sobre l'extensió de la indústria del coto ais pobles de Catalunya en darrer quart del segle XVIII». Recerques 38, pp. 4776.Google Scholar
Oliva Ricos, B. (1999): Els orígens de la primera industrialització al rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloni (1828–1875). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana.Google Scholar
Reddy, W. M. (1984): The Rise of Market Culture. The Textile Trade and French Society, 1750–1900. Cambridge y París: Cambridge University Press / Edition de la Maison des Sciences de l'Homme.CrossRefGoogle Scholar
Ronquillo, J. O. (18511857): Diccionario de materia mercantil, industrial y agricola, que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías. Barcelona: Imprenta de Agustí Gaspar / Imprenta de José Tauló.Google Scholar
Rosenberg, N. (1994): «Incertidumbre y cambio tecnológico». Revista de Historia Industrial 6, pp. 1130.Google Scholar
Rosés, J. R. (1997): «La integración vertical en el sector algodonero catalán, 1832–1861», en López García, S. y Valdaliso, J. M. (eds.), ¿Qué inventen ellos? Tecnología, empresa y cambio económico en la España Contemporánea. Madrid: Alianza Universidad, pp. 249280.Google Scholar
Sánchez Suárez, A. (1988): «De la Compañía de Hilados a la Comisión de Fábricas. El asociacionismo empresarial en Catalunya durante la crisis del Antiguo Régimen (1771–1820)», en V.V.A.A., II Congrés d'Història Moderna de Catalunya. Barcelona: Departament d'Història Moderna de la Universität de Barcelona, pp. 385394.Google Scholar
Sánchez Suárez, A. (1989): «La era de la manufactura algodonera en Barcelona (1736–1839)». Estudios de Historia Social 4849, pp. 65114.Google Scholar
Sánchez Suárez, A. (1992): «La indianería catalana: ¿mito y realidad?» Revista de Historia Industrial 1, pp. 213232.Google Scholar
Sánchez Suárez, A. (2000a): «Crisis económica y respuesta empresarial. Los inicios del sistema fabril en la industria algodonera catalana, 1797–1839». Revista de Historia Económica XVIII (3), pp. 485525.CrossRefGoogle Scholar
Sánchez Suárez, A. (2000b): «Les berguedanes i les primeres maquines de filar», en Maluquer de Motes, J., (Ed.), Tècnies i tecnologia en el desenvolupament de Catalunya Contemporània. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 161175.Google Scholar
Sayrò, E. (1842): Industria algodonera de Cataluña. Madrid: Imprenta Nacional.Google Scholar
Serra, R. y Ferrer, L. (1985): «Un qüestionari de Francisco de Zamora (1789)». Estudis d'Història Agrària 5, pp. 159207.Google Scholar
Serra, R. y Vilades, R. (1987): La colònia Pons de Puigreig (1875–1987). Berga: Ambit de Recerques del Berguedà.Google Scholar
Solá, A. (1995): «Indùstria textil, maquines i fàbriques a Berga». L'Eroi 47, pp. 1215.Google Scholar
Solá, A. (1997): «Màquines tèxtils i lexicografia en la història de la llengua catalana. Notes entorn de la denominació de les primeres maquines de filar coto a Catalunya (1786–1860)». Miscel.lània d'EStudis Bagencs 10, pp. 151186.Google Scholar
Solá, A. (2002): «Filar amb berguedanes. Mite i realitat d'una máquina de filar cotó», en V.V.A.A., La industria textil. Actes de les V Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Enginyers Industrials de Catalunya, pp. 143168.Google Scholar
Solá, A. (2004): Aigua, indústria i fabricants a Manresa (1759–1860). Manresa: Centre d'Estudis del Bages.Google Scholar
Solá Montserrat, R. (2001): Joan Viaregut i Alfabull. Industrial i progressista (Barcelona, 1800–1854). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.Google Scholar
Soler Vilabella, R. (1911): Ensaig sobre la maquina catalana de filar cotó coneguda per Bergadana o Maxerina. Barcelona: J. Horta.Google Scholar
Thomson, J. (1994): Els orígens de la industrialització a Catalunya. El cotó a Barcelona (1728–1832). Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
Thomson, J. (1998): «The Arrival of the First Arkwright Machine in Catalonia». Pedralbes 18, pp. 6371.Google Scholar
Thomson, J. (2001): «La introducció de les màquines jenny a Barcelona (1784–1789): les primeres étapes en la creació d'una tradició de construcció de maquinària». Recerques 42, pp. 125146.Google Scholar
Thomson, J. (2003a): «Olot, Barcelona and Avila and the Introduction of the Arkwright Technology to Catalonia». Revista de Historia Económica XXI (2), pp. 297334.CrossRefGoogle Scholar
Thomson, J. (2003b): «Transferring the Spinning Jenny to Barcelona: An Apprenticeship in the Technology of the Industrial Revolution». Textile History 34 (1), pp. 2146.CrossRefGoogle Scholar
Thomson, J. (2004) «Invention in the Industrial Revolution: the Case of Cotton», en Prados de la Escosura, L. (ed.), Exceptionalism and Industrialisation: Britain and Its European Rivals, 1688–1815. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 127144.CrossRefGoogle Scholar
Torras Eliás, J. (1984): «Especialización agrícola e industria rural en Cataluña en el siglo XVIII». Revista de Historia Economica II (3), pp. 113128.CrossRefGoogle Scholar
Torras Eliás, J. (1987): «Fabricants sense fábrica. Estudi d'una empresa llanera d'Igualada (1726–1765)». Recerques 19, pp. 145160.Google Scholar
Tunzelmann, G N. von (1993): «Technological and Organizational Change in Industry During the Early Industrial Revolution», en O'Brien, P., y Quinault, R. E. (Eds.), The Industrial Revolution and British Society. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 254283.CrossRefGoogle Scholar
Torras Eliás, J. (1995): Technology and Industrial Progress. The Foundation of Economic Growth. Aldershot: Edward Elgar.Google Scholar
Vilar, P. (19641968): Catalunya dins l'Espanya Moderna. Recerques sobre elsfonaments econòmics de les estructures nacionals. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
Zamora, F. D. (1973): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Barcelona: Curial.Google Scholar