Hostname: page-component-848d4c4894-tn8tq Total loading time: 0 Render date: 2024-06-28T01:17:58.612Z Has data issue: false hasContentIssue false

Arnau de Vilanova, el “Pequeño Cristo”: Significado y sentido del neologismo christinus en su obra espiritual

Published online by Cambridge University Press:  27 June 2016

Jaume Mensa I Valls*
Affiliation:
Universität Autònoma de Barcelona

Abstract

The aim of this article is to study the meaning and significance of the word christinus (diminutive of Christus; “little Christ”) in the spiritual work of Arnau de Vilanova (ca. 1240–1311). This Catalan doctor and thinker created the neologism and used it twice in the titles of two of his works (Allocutio christini de hiis que conveniunt homini secundum propriam dignitatem creaturae rationalis ad inclitum dominum tertium Fredericum, Trinacriae regem illustrem and Tractatus epistolarum christini). On both occasions Arnau de Vilanova used the term in the genitive, referring to himself. This concept expresses an elaborate theology of the conformity of the Christian with Christ and also suggests Arnau de Vilanova's wish to underline his own similarity with Christ as a move to urge the highest civil and ecclesiastical authorities to put plans for reform into place. Christinus, together with other expressions such as “Jesus of Nazareth” and “Christianity,” points to a fully Christocentric conception of Christianity and its historical context, and it is also proof of Arnau's inventiveness in creating new words. The word christinus bears some resemblance to another typical Arnaldian concept: thomatista (Thomist).

Type
Research Article
Copyright
Copyright © Fordham University Press 

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

References

1 Cf.Forcellini, Aegidius, Lexikon totius latinitatis, vol. 1 (Padua, 1864), Du Cange, y ThLL. Estos diccionarios especializados desconocen el término. Utilizaremos las abreviaturas siguientes: AHDL = Archives d'histoire doctrinale et littéraire du Moyen Âge; AVOThO = Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia; ATCA = Arxiu de textos catalans antics; DCVB = Diccionari català-valencià-balear, ed. Alcover, Antoni M. y Moll, Francesc de B., 10 vols. (Palma de Mallorca, 1993); RCT = Revista catalana de teologia.Google Scholar

El presente artículo es resultado del proyecto de investigación Corpus Digital de Arnau de Vilanova: Filosofía y ciencia en la Corona de Aragón (siglos XIII–XIV), aprobado y financiado por el Ministerio de Economía y Competividad, FFI2014-53050-C5-2-P.

2 Menéndez, Marcelino y Pelayo, , Arnaldo de Vilanova, médico catalán del siglo XIII: Ensayo histórico (Madrid, 1879), 61; Finke, Heinrich, Aus den Tagen Bonifaz VIII.: Funde und Forschungen (Münster i. W., 1902), cxviii, números 7 y 20; Joaquim Carreras i Artau, “Del epistolario espiritual de Arnaldo de Vilanova,” Estudios franciscanos 49 (1948): 85. Sobre la bibliografía arnaldiana, véanseMensa, Jaume i Valls, , Arnau de Vilanova, espiritual: Guia bibliogràfica, Treballs de la Secció de filosofia i ciències socials 17 (Barcelona, 1994); Jaume Mensa Valls y Sebastià Giralt, “Bibliografia arnaldiana (1994–2003),” ATCA 22 (2003): 665–734; Jaume Mensa i Valls y Joan Requesens i Piquer, “Arnau de Vilanova: herència de cent vint-i-cinc anys d'estudis,” ATCA 11 (1992): 528–64.Google Scholar

3 Véase a modo de ejemploBatllori, Miquel, Obra completa, vol. 3, Arnau de Vilanova i l'arnaldisme (Valencia, 1994), 154, 165, 413; Tarazona, Francisco J., Arnau de Villanova, Colección Personajes Valencianos 6 (València, 2009), 85.Google Scholar

4 El códice ha sido minuciosamente descrito por Josep Perarnau i Espelt, L'Allocutio christini … d'Arnau de Vilanova: Edició i estudi del text,” ATCA 11 (1992): 1024, con motivo de la edición de una de las obras que nos interesa, la Allocutio christini de hiis que conveniunt homini secundum propriam dignitatem creaturae rationalis ad inclitum dominum tertium Fredericum, Trinacriae regem illustrem (75–135). Sobre el códice Vat. Lat. 3824, véase también Josep Perarnau i Espelt, “Noves dades sobre manuscrits ‘espirituals’ d'Arnau de Vilanova,” ATCA 27 (2008): 351–424, esp. 372–84. Barbara Scavizzi dedicó un artículo muy interesante a la otra obra que ahora nos interesa, el Tractatus epistolarum christini: Scavizzi, Barbara, “II Tractatus epistolarum christini di Arnaldo di Villanova: tradizione manoscritta, destinatari e temi-chiave,” ATCA 29 (2010): 883–932; y también preparó la edición critica: Scavizzi, Barbara, “Il Tractatus epistolarum christini di Arnaldo di Villanova: Edizione critica” (Tesis doctoral, Firenze, 2009), de momento inédita.Google Scholar

5 MS BAV 3824, fols. VIra–b (bis), 98rb, 217va. Cf. Perarnau, , “L‘Allocutio christini,” 75.Google Scholar

6 Sobre los manuscritos, el estado de edición de las obras arnaldianas espirituales y sus estudios, véanseMensa, , Arnau de Vilanova, 67109; y Giralt, Mensa, “Bibliografia,” 683–97; y Mensa y Requesens, “Arnau de Vilanova,” 533–42.Google Scholar

7 Sobre la cronología, las obras, los personajes que intervinieron, la temática discutida, las consecuencias disciplinares, etc., de la polémica escatológica, me remito a mi estudio Jaume Mensa iValls, , Les raons d'un anunci apocalíptic: La polèmica escatològica entre Arnau de Vilanova i els filòsofs i teòlegs professionals (1297–1305); anàlisi dels arguments i de les argumentations, Col·lectània Sant Pacià 63 (Barcelona, 1998). Sobre las fechas de la estancia de Arnau de Vilanova en París, véase: Perarnau, J., “Sobre la primera crisi entorn el De adventu Antichristi d'Arnau de Vilanova: París, 1299–1300,” ATCA 20 (2001): 349–402; McVaugh, M., “Arnau de Vilanova and Paris: One Embassy or Two?” AHDL 73 (2006): 29–42; Perarnau, J., “Sobre l'estada d'Arnau de Vilanova a París, 1299–1300,” ATCA 28 (2009): 623–28; AVOThO 5:55–74.Google Scholar

8 El Tractatus epistolarum christini se ha conservado en cinco manuscritos, el ya citado BAV 3824, el MS Roma, Biblioteca Corsiniana 40.E.3, el MS Città del Vaticano, BAV, Borgh. 205 (todos tres de los primeros años del siglo XIV), y los MSS Bernkastel-Kues, Bibliothek des St. Nikolaus–Hospitals, 42 y 54 (de mediados del siglo XV). Carreras, “Del epistolario,” 392–406, publicó una transcripción del texto del MS BAV 3824. La edición crítica preparada por Scavizzi, “II Tractatus epistolarum christini,” será publicada en la serie AVOThO 6. Los destinatarios de las cartas son los siguientes: el rey de Catalunya-Aragón Jaume II, el rey de Francia Felipe el Bello, los cardenales y obispos de Auch y Burdeos, la comunidad de dominicos de París y la de Montpellier, los franciscanos de París y Montpellier, el abad del convento de San Víctor de París, el abad de la abadía cisterciense de Valmagna, y los obispos de Burdeos, Embrun, Valencia y Auxerre.Google Scholar

9 El Tractatus de tempore adventus Antichristi ha sido editado recientemente por Josep Perarnau i Espelt, AVOThO 5 (Barcelona, 2014).Google Scholar

10 Josep Perarnau i Espelt, “El text primitiu del De mysterio cymbalorum Ecclesiaed'Arnau de Vilanova: En apèndix, el seu Tractatus de tempore adventus Antichristi,” ATCA 7/8 (1988–89): 7161.Google Scholar

11 Cf.Perarnau, , “L‘Allocutio christini.” Esta obra ha sido traducida al catalán, con el título Al·locució de l'imitador de Crist sobre les coses que convenen a l'home, por Jordi Raventós: de Vilanova, Arnau, La prudència de l'escolar catòlic i altres escrits, Clàssics del cristianisme 93 (Barcelona, 2002), 191–208. Precisamente, con motivo de la edición de este libro me empecé a interesar por el tema de este artículo.Google Scholar

12 de Vilanova, Arnau, Raonament d'Avinyó, in Obres catalanes, ed. Batllori, M., Els nostres clàssics A 53–54 (Barcelona, 1947), 1:171: “tots aquests aytals no an retengut del christianisme sinó ·iii· coses, més per usança comuna que per devoció, en les quals no ha pena ne affan ne vergonya: la primera és pendre babtisme en poquea; l'altra és confessar de paraula que son christians; la terça és oyr misses, les quals oen usurés, baratadors, aültres, fornicadors, goliarts, omicides, traÿdors e totes maneres de falsaris.” Cito la traducción castellanade Jaume Mensa, i Valls, , Arnau de Vilanova (c. 1240–1311), Biblioteca filosófica 96 (Madrid, 1998), 77.Google Scholar

13 de Vilanova, Arnau, Lliçó de Narbona, in Obres catalanes, 1:164–65: “el diable ginyosament ha desviat tot lo poble dels cristians de la veritat de nostre senyor Jesucrist.”Google Scholar

14 Cf.de Vilanova, Arnau, Lliçó de Narbona, 159, 162, 163–65.Google Scholar

15 de Vilanova, Arnau, Raonament d'Avinyó, 173: “la principal cosa [causa] del damunt dit desviament general dels christians són dues maneres de christians, ço és a saber: caps de compaya, e crides. Caps de compaya són prelats ecclesiastics e prínceps seglars. Crides de la veritat cathòlica són tots cels qui porten hàbit de religió.” Traducimos: “la principal causa de la desviación general de los cristianos son dos tipos de cristianos, a saber: jefes de compañía y pregoneros. Jefes de compañía son los prelados eclesiásticos y príncipes seglares. Pregoneros de la verdad católica son todos aquellos que visten hábito de religión.”Google Scholar

16 de Vilanova, Arnau, Raonament d'Avinyó, 174: “car ver christià no és sinó aquell qui verdaderament segueyx Crist.”Google Scholar

17 de Vilanova, Arnau, Lliçó de Narbona, 141–42: “Tots aquells qui volen fer vida esperitual deuen observar principalment huna cosa, la qual és fundament de vida esperitual: lo fundament de aquesta vida és la veritat de nostre senyor Jesuchrist coneguda en les Escriptures evangelicals. La qual veritat deu portar escrita cascú en son cor tan fermament, que per neguna altra cosa no puxa ésser delida ne oblidada.”Google Scholar

18 de Vilanova, Arnau, Informado espiritual, in Obres catalanes, 1:231–32: “La terça cosa de què la enformarets és que en sa casa no tingue ne sofira que·y sien legits romançes o libres de les vanitats mundanes; mas a digmenges e festes, en ores covinents, farà legir, en audiència de ses fylles e de sa compa<yna>, les Escriptures, <on> la veritat evvangelical serà en romanç espressada, purament e clara, quar alí trobarà pus fins mons que en alre loc.” Traducción castellana, Mensa, , Arnau de Vilanova, 73: “La tercera cosa de que la informaréis es que en su casa no tenga ni permita que sean leídos romances o libros de vanidades mundanas; mas los domingos y fiestas, en horas adecuadas, hará leer, en presencia de sus hijas y de su compañera, las Escrituras, donde la verdad evangélica está expresada en romance pura y claramente, porque allí encontrará más finos sermones que en ningún otro lugar.”,+les+Escriptures,++la+veritat+evvangelical+serà+en+romanç+espressada,+purament+e+clara,+quar+alí+trobarà+pus+fins+mons+que+en+alre+loc.”+Traducción+castellana,+Mensa,+,+Arnau+de+Vilanova,+73:+“La+tercera+cosa+de+que+la+informaréis+es+que+en+su+casa+no+tenga+ni+permita+que+sean+leídos+romances+o+libros+de+vanidades+mundanas;+mas+los+domingos+y+fiestas,+en+horas+adecuadas,+hará+leer,+en+presencia+de+sus+hijas+y+de+su+compañera,+las+Escrituras,+donde+la+verdad+evangélica+está+expresada+en+romance+pura+y+claramente,+porque+allí+encontrará+más+finos+sermones+que+en+ningún+otro+lugar.”>Google Scholar

19 J. Carreras publicó una transcripción de esta obra (BAV 3824): Carreras, Joaquim i Artau, , “La polémica gerundense sobre el Anticristo entre Arnau de Vilanova y los dominicos,” Anales del Instituto de estudios gerundenses 5/6 (1950–51): 558, esp. 33–44. Véase una versión al castellano ende Vilanova, Arnau, Escritos condenados por la Inquisición, trad. de Elena Cánovas y Félix Piñero, Biblioteca de visionarios, heterodoxos y marginados 10 (Madrid, 1976), 69–87.Google Scholar

20 Cf. de Villanova, Arnaldi, Eulogium, ed. Carreras, , “La polémica gerundense,” 33–34. Sobre la biografía y las tesis defendidas por Bernat de Puigcercós en su polémica contrade Vilanova, Arnau, Mensa, véase, Les raons d'un anunci (n. 7 supra), 214–17. Bernat de Puigcercós (1271?–1348?) era dominico. Profesó en Barcelona en 1290. En 1299 fue enviado a Murcia como lector de las Sentencias. Entre 1302 y 1304 consta su presencia en Girona, con el mismo oficio. Más tarde ejerció los cargos de inquisidor general (1315) y provincial de los dominicos de Aragón (1324).Google Scholar

22 Ibid., 35: “Verus autem preco vel apostolus evangelice veritatis debet in quinque conformari domino Ihesu Christo. Primum est vita et conversatio.”Google Scholar

23 Ibid., 36: “Secundum in quo debent conformari Christo est finis evangelice predicationis qui est caritas.”Google Scholar

24 Ibid., 37: “Tercium in quod debet ei conformari est zelus, scilicet, ut sicut Christus zelo Dei vel ad gloriam eius et animarum salutem ministrabat evangelicam veritatem, sic ministri eius.”Google Scholar

25 Ibid.: “Quartum in quo debent Christo conformari, est verbum, quod in precone evangelice veritatis, ut ait Apostolus ad Tytum [Titus 2:8], debet esse sanum et irreprehensibile.”Google Scholar

26 Ibid., 42: “Quintum in quo debent conformari Christo, est opus, quod debet esset absque ulla iniquitate.”Google Scholar

28 La edición más reciente del texto condenatorio de algunas tesis extraídas de las obras de Arnau de Vilanova es laSanti, de Francesco, Arnau de Vilanova: L'obra espiritual, Historia i societat 5 (València, 1987), 283–89. Véase concretamente la página 287.Google Scholar

29 En el inventario post mortem de los libros de Arnau de Vilanova encontramos una obra que empezaba con las palabras “si quis intente desiderat scire.” Cf. Chabàs, Roc, “Inventario de los libros, ropas y demás efectos de Arnaldo de Villanueva,” Revista de Archivos, bibliotecas y museos 9 (1903) 189203, concretamente el número 111.Google Scholar

30 Tanto la versión griega como la italiana han sido editadas (en páginas opuestas) recientemente por Joan Nadal y Cañellas:de Villanova, Arnaldi, Tractatus octo in graecum sermonem versum (Petropolitanus Graecus 113), Scripta spiritualia 2 (Barcelona, 2002), 6487. Citaremos la versión italiana.Google Scholar

31 de Villanova, Arnaldi, Per ciò che molti desiderano di sapere, Tractatus octo, 65, líneas 10–16: “non solamente debbono essere baptiçati, et udire la messa, et credere col core, et confesare di bocha tutti gli articholi della fede caholica; ançi con tucto ciò bisognia che ssi chonformino, <con> obedientia, a Yesù Christo per opera, et che la reverentia che debbono rendere a la sua dotrina et alli suoi exenpli, mostrino et metino inn executione per opere, et non solo per chredere di cuore et di lingua.”+obedientia,+a+Yesù+Christo+per+opera,+et+che+la+reverentia+che+debbono+rendere+a+la+sua+dotrina+et+alli+suoi+exenpli,+mostrino+et+metino+inn+executione+per+opere,+et+non+solo+per+chredere+di+cuore+et+di+lingua.”>Google Scholar

32 Ibid., 83, línea 241: “Sono l'opre di portare la crocie de Christo.”Google Scholar

33 Ibid., 8387.Google Scholar

34 Las comunidades de beguinos de Catalunya, Llenguadoc y Provenza tenían un perfil propio. Se llamaban fratres pauperes, seguían la tercera regla de San Francisco, vestían habitum brunum, vivían en comunidad en “casas de pobreza” y solían leer obras de Petrus Iohannis (Olivi).Google Scholar

35 El texto catalán y la versión italiana fueron publicadas porPerarnau, Josep, L’Alia informatio beguinorum d'Arnau de Vilanova, Studia, textus, subsidia, vol. 2 (Barcelona, 1978). Sobre los beguinos en general y sobre las obras que Arnau de Vilanova escribió en relación con los beguinos (Lliçó de Narbona, Epistola ad gerentes zonam pelliceam, Alia informatio beguinorum), véase Jaume Mensa i Valls, “Arnau de Vilanova i els beguins: fonaments antropològics del ‘ver cristianisme,’”Corcó, J., Fidora, A., Olives, J. y Pardo, J., eds., Què és l'home? Reflexions antropològiques a la Corona d'Aragó durant l'Edat Mitjana (Barcelona, 2004), 73–99.Google Scholar

36 Cf. DCVB 9:423.Google Scholar

37 Cf. de Vilanova, Arnau, Alia informatio beguinorum, ed. Perarnau, , L’Alia informatio beguinorum d'Arnau de Vilanova, 26, línea 57; 43, línea 216; 45, línea 241; 52, línea 302; 72, líneas 508–9.Google Scholar

38 de Villanova, Arnaldi, Alphabetum catholicorum ad inclitum dominum regem Aragonum pro filiis erudientis in elementis catholicae fidei, ed. Perarnau, , AVOThO 4 (Barcelona, 2007), 115–16, líneas 367–85. Sobre el texto citado, véanse las observaciones de Perarnau, “L’Allocutio christini” (n. 4 supra), 75. El Alphabetum catholicorum es una de las primeras obras teológicas (la tercera, concretamente) de Arnau de Vilanova, escrita entre 1295 y 1297. Se trata de una introducción a la vida cristiana, estructurada en preguntas (del catequista o iniciador) y respuestas (del neófito).Google Scholar

39 de Villanova, Arnaldi, Allocutio super significatione nominis tetragrammaton, 148–49, líneas 199–212. Cf. Valls, Jaume Mensa, “Les primeres obres teològiques d'Arnau de Vilanova,” RCT 30 (2005): 443–53, esp. 448–49.Google Scholar

40 de Villanova, Arnaldi, Tractatus de tempore adventus Antichristi (n. 9 supra), 192, líneas 392–93.Google Scholar

41 La Philosophia catholica et divina fue escrita por Arnau de Vilanova en el verano de 1302 para completar su anuncio apocalíptico: es un ars para identificar los falsos apóstoles. La conformidad a Cristo es el criterio para reconocer a los verdaderos apóstoles. Esta obra ha sido editada porPerarnau, Josep i Espelt, , “L'Ars catholicae philosophiae (primera redacció de la Philosophia catholica et divina) d'Arnau de Vilanova. Edició i estudi del text,” ATCA 10 (1991): 7223, esp. 56–162. Esta obra fue enviada al papa Bonifacio VIII, al Colegio cardenalicio y al rey Jaume II. La Epistola nuncupatoria tractatus Philosophia catholica et divina ad Bonifacium VIII ha sido transcrita del MS BAV 3824, fols. 230va–231vb en Perarnau, “L’Ars catholicae philosophiae,” 197–98.Google Scholar

42 de Villanova, Arnaldi, Epistola nuncupatoria tractatus Philosophia catholica et divina ad Bonifacium VIII, ed. Perarnau, , “L‘Ars catholicae philosophiae,” 198, líneas 60–69.Google Scholar

43 de Villanova, Arnaldi, Protestatio, praesentatio ac supplicatio Benedicto XI, Perarnau, , “L’Ars catholicae philosophiae,” 201–14, concretamente 207, líneas 423–31. Este opúsculo fue leído por Arnau de Vilanova ante el papa Benedicto XI el día 2 de junio de 1304. Arnau de Vilanova cuenta al nuevo papa su versión de los incidentes de París y la, según él, negligente actuación de Bonifacio VIII. En una segunda parte le expone una detallado plan de reforma y le conmina a ejecutarlo. Esta obra ha sido conservada en el MS BAV 3824, fols. 204va–214va. Sobre la relación de Arnau de Vilanova con Bonifacio VIII, y concretamente sobre la opinión que el segundo merecía al primero, véase Josep Perarnau i Espelt, “Bonifacio VIII fra Raimondo Lullo e Arnaldo da Villanova,” Bonifacio VIII: Ideologia e azione politica, Atti del Convegno organizzato nell'ambito delle Celebrazioni per il VII Centenario della morte (Roma, 2006), 423–32, esp. 428–32.Google Scholar

La primera de las dos consecuencias (del texto citado) alude al atentado de Anagni. Por lo que se refiere a la segunda, las palabras de Arnau de Vilanova en el sentido que (aún) no había sido sepultado en el sepulcro que se había hecho construir, parecen coincidir con la crónica de Ferreto dei Ferreti: Cipolla, C., ed., Le opere di Ferreto de’ Ferreti Vicentino (Roma, 1908), 1:164, líneas 6–8: “consummatis exequiis, in Vaticano, basilice Sancti Petri, de more vetusto telluri obrute mandavere, marmore superiecto,” y con el comentario del editor (ibid.): “Se dalle parole del F[erreto] si volesse indurre che il corpo di Bonifacio VIII fu sepolto affrettatamente, a ciò farebbe riscontro la Continuatio Ambrosiana, col. 1223: ‘Ibidemque [Vaticano] ad paucos dies moritur, minorique reverentia sepelitur, quam pontificatus status requireret, quod quidem accidit propter nimiam aëris tempestatem, quae tunc non modica fuit.’”Google Scholar

44 de Villanova, Arnaldi, Protestatio, praesentatio ac supplicatio Benedicto XI, 213, líneas 681–87.Google Scholar

45 de Vilanova, Arnau, Raonament d'Avinyó (n. 12 supra), 216: “del dia que aquesta denunciació ac oÿda e legida, car ho meynspreà, no sigué en lo papat sinó ·xxxv· jorns.” En esta obra, en la que Arnau de Vilanova expone su alocución ante el papa Clemente V (al rey Jaume II), leemos (ibid., 217): “Per tal que pus diligents siats a promoure aquesta veritat, vos faz saber que les revelacions divines dien que la denunciació damunt oÿda [a los papas Bonifacio VIII y Benedicto XI] farà fer Déus altra vegada, axí com per terça monició, a la Seylla apostòlica. E d'açò só cert, mas per qui, o en qual loc, o cant, no·u sé; mas bé sé que, si la terça denunciació meynspreen, Déus començarà, en l'an segon aprés, fer en ells, e en lurs pilars, terribles juhiis, dels quals d'orient entrò en occident se maraveyllaran totes gents.” Traducimos: “Para que seáis más diligente en promover esta verdad, os hago saber que las revelaciones divinas dicen que la denunciación antes oída la hará repetir Dios otra vez, como una tercera monición, a la Sede apostólica. Y esto lo sé ciertamente, pero por quién, o en qué lugar, o cuándo no lo sé; mas bien sé que si la tercera denunciación menosprecian, Dios comenzará, en el segundo año de después, a hacer en ellos y en sus pilares, terribles juicios, de los cuales de oriente a occidente toda la gente se maravillará.”Google Scholar

46 de Villanova, Arnaldi, Protestatio, praesentatio ac supplicatio Benedicto XI, 206, línea 449; 211, línea 591; 212, línea 650.Google Scholar

47 Ibid., 213, línea 677.Google Scholar

48 Ibid., 214, líneas 716–21.Google Scholar

49 No es fácil definir con una palabra esta característica de la personalidad de Arnau de Vilanova. Alguna vez, como hemos visto, parece reconocerse como speculator, otras como alguien “enviado.” Es curioso y sugerente que en el MS Oxford, Bodleian Library, Lat. Misc. C 75, fol. 125r, el copista intitule la Epistola nuncupatoria tractatus Philosophia catholica et divina ad Bonifacium VIII con las siguientes palabras: Prophetia magistri Arnaldi de Villa nova, magistri in medicina, ad Bonefacium papam de omnibus que sibi affuerunt. Cf.Valls, Jaume Mensa, “Observacions critiques sobre la Confessio Ilerdensis d'Arnau de Vilanova i transcripció d'una lletra seva desconeguda adreçada al rei Jaume II,” RCT 38 (2013): 1161–93, esp. 1190.Google Scholar

50 Cf.Scavizzi, , “II Tractatus epistolarum christini (n. 4 supra), 15: “II Tractatus epistolarum christini è un'opera di propaganda strettamente legata ai fatti di Parigi. Proprio a partire da quel momento traumatico, Arnaldo poteva pensare di identificarsi, e conseguentemente presentarsi al mondo esterno, con l'immagine di un ‘piccolo Cristo’ perseguitato dai nuovi farisei, i teologi secolari di Parigi, ai quali si aggiungeranno subito dopo i religiosi dell'Ordine dei Predicatori.”Google Scholar

51 Cf. Busa, Robert, ed., Index thomisticus (Stuttgart, 1974–80), 4:74.Google Scholar

52 Cf.Perarnau, , “L’Ars catholicae philosophiae (n. 41 supra), 20; e idem, L’Alia informatio beguinorum d'Arnau de Vilanova (n. 35 supra), 146–47.Google Scholar

53 Pèire Joan (Olivi) normalmente no hace uso de la expresión Iesus Nazarenus ni en su comentario al Apocalipsis (cf.Lectura super Apocalipsim, ed. Vian, P., Forni, A.: <http://www.danteolivi.com/?page_id=475>, consultado el 14/5/2015), ni en sus Quaestiones in secundum librum Sententiarum, ed. Jansen, B.(Roma, 1926), ni en obras más espirituales como el Tractatus de septem sentimentis Christi Iesu, ed. Bartoli, M., Pietro di Giovanni Olivi, Opera edita et inedita (Grottaferrata [Roma], 1999) 533–47. Sobre Angelo Clareno, véase su Liber Chronicarum sive tribulationum Ordinis Minorum, ed. Boccali, G., Pubblicazioni della Biblioteca Francescana Chiesa Nuova, Assisi, 8 (Santa Maria degli Angeli, 1998). Un poco distinto es el caso de Ubertino da Casale: no utiliza la expresión “Jesús de Nazaret,” pero sí simplemente “Jesús.” Cf. de Casale, Ubertini, Arbor vitae crucifixae Jesu Christi, ed. de Bonetis, A.(Venecia, 1485): tabula. ¿Una influencia de Arnau de Vilanova?,+consultado+el+14/5/2015),+ni+en+sus+Quaestiones+in+secundum+librum+Sententiarum,+ed.+Jansen,+B.(Roma,+1926),+ni+en+obras+más+espirituales+como+el+Tractatus+de+septem+sentimentis+Christi+Iesu,+ed.+Bartoli,+M.,+Pietro+di+Giovanni+Olivi,+Opera+edita+et+inedita+(Grottaferrata+[Roma],+1999)+533–47.+Sobre+Angelo+Clareno,+véase+su+Liber+Chronicarum+sive+tribulationum+Ordinis+Minorum,+ed.+Boccali,+G.,+Pubblicazioni+della+Biblioteca+Francescana+Chiesa+Nuova,+Assisi,+8+(Santa+Maria+degli+Angeli,+1998).+Un+poco+distinto+es+el+caso+de+Ubertino+da+Casale:+no+utiliza+la+expresión+“Jesús+de+Nazaret,”+pero+sí+simplemente+“Jesús.”+Cf.+de+Casale,+Ubertini,+Arbor+vitae+crucifixae+Jesu+Christi,+ed.+de+Bonetis,+A.(Venecia,+1485):+tabula.+¿Una+influencia+de+Arnau+de+Vilanova?>Google Scholar

55 Cf. particularmente en este sentidoIohannis, Petri, Lectura super Apocalipsim, 445, 533, 610. El mismo sentido parece tener este concepto la única vez que es utilizado por Angelo Clareno en su Liber Chronicarum, 686 (6/235).Google Scholar

56 Seguramente este cristocentrismo que Arnau de Vilanova sintetiza con la voz christinus en otros autores de la tradición franciscana, particularmente en los espirituales, se expresa con otros conceptos en cierto sentido equivalentes. Así, por ejemplo, Clareno, Angelo, Liber Chronicarum, 144 (P/296), 158 (P/361), 202 (1/182), 474 (5/42), se sirve del adjetivo christiformis.Google Scholar

57 Ehrle, Franz, “Arnaldo de Villanova ed i Thomatiste: Contributto alla storia della scuola Tomistica,” Gregorianum 1 (1920): 475501. Sobre el Gladius iugulans thomatistas, los textos más significativos, y en general sobre la polémica arnaldiana con los dominicos, véase Jaume Mensa i Valls, “Arnau de Vilanova adversario de Tomás de Aquino: la polémica sobre la conveniencia de conocer los tiempos finales,” AHDL 81 (2014): 99–138.Google Scholar

58 Cf. Scavizzi, , “II Tractatus epistolarum christini (n. 4 supra), 1415.Google Scholar